Batxillerat,
fins quan ha de durar la broma?
Carla
Solsona i Elia Fontanals
Sembla
que últimament s’ha posat de moda això de fer el batxillerat per diverses raons
que no són purament acadèmiques. D’una banda estan els estudiants que cursen batxillerat
per tal de poder continuar estudiant amb els mateixos companys i ambient de la
ESO, i decideixen començar un batxillerat automàticament sense parar-se a pensar
en les seves capacitats ni interessos. D’altra banda, la influencia dels
pares/mares és un factor que porta a molts alumnes a fer el batxillerat o bé
pensant en el seu futur o bé pel simple fet de tenir-los ocupats fent coses “útils”.
I també hi ha la gent que no se n’adona, o no se’n vol adonar, que el
batxillerat no era la millor opció, però decideixen cursar-lo de totes maneres.
Arrel d’això, ens trobem que en les aules de Batxillerat dels instituts hi ha
alumnes que “fan més nosa que servei” i
que respondrien a algun dels casos anteriors. En conclusió: no creieu que aquest
pot ser un motiu de reflexió pels que el proper curs hauran de decidir si fer
aquest famós batxillerat o no?
Del cafè a la biblioteca
JUNY 2011
Per fi ha arribat el gran dia! Avui em donen el títol de l’ESO, després de quatre anys de molt d’esforç. Em sento molt orgullosa, ara ja estic matriculada al batxillerat, però tinc por: m’han parlat del gran canvi de l’ESO al batxillerat i tinc la sensació de que no m’anirà molt bé, però ho intentaré.
SETEMBRE 2011
La meva primera setmana a batxillerat ha estat molt emotiva. He conegut altres alumnes que han vingut d’altres centres. El bon rotllo entre professors i alumnes es nota a les aules. No se si és la meva impressió, però “el gran canvi” per ara, no ha arribat. De moment el cafè de la tarda es manté.
DESEMBRE 2011
Ara que ja he acabat el primer trimestre, s’han acomplert les meves expectatives respecte la pentinada monumental dels professors als alumnes. El canvi del qual m’havien parlat no era gens exagerat. Ja no hi ha el bon rotllo que hi havia al principi, l’estrès es nota a totes bandes i el cafè de la tarda ha desaparegut mentre que les hores a la biblioteca van augmentant. Tot i això, alumnes de primer de batxillerat, PODEM! Nens i nenes de primer d’ESO: no us enganyeu. A vosaltres també us passarà...
Sara Díaz, Helena Garcés i Laia Minguillón
Reflexions a la porta de l’INS
Axel Pajuelo
Selectivitat: competició insana
La nota de la selectivitat fa mitjana amb la de batxillerat i quanta més nota treguis més probabilitats tens d'entrar a la universitat desitjada. Però això també es pot plantejar d'una altra manera: quanta menys nota tinguin els teus companys més opcions tens tu d'aconseguir el teu objectiu. Per tant podem dir que la “sele” ens incita a boicotejar, enganyar i fer tot el possible per fotre als nostres companys.
La nota de la selectivitat fa mitjana amb la de batxillerat i quanta més nota treguis més probabilitats tens d'entrar a la universitat desitjada. Però això també es pot plantejar d'una altra manera: quanta menys nota tinguin els teus companys més opcions tens tu d'aconseguir el teu objectiu. Per tant podem dir que la “sele” ens incita a boicotejar, enganyar i fer tot el possible per fotre als nostres companys.
Batxillerat: idees d’antic règim
Sabem que a la revolució francesa es va promoure la idea de partir en 3 parts de 8 hores el dia: oci, treball i descans. Al batxillerat tenim 6 hores de classes i se’ns demana fins a 3 hores d'estudi (mínim) fora de les aules, per no parlar dels que cursen la matèria d’estada a l'empresa... Quadren els comptes amb les idees revolucionàries?
Amenaces de futur
Ja des de petits i quan cursàvem primària ens han fet fer activitats per avaluar-nos. Però el problema és que mai hem fet el que corresponia. A primària ens deien “aquest examen és com els del institut”. A l’ESO, “això és del nivell de batxillerat”, i a batx “els exàmens estan extrets de les PAU d'anys anteriors”. Sempre amb amenaces de futur però no correspostes. Potser la primària no ha existit i un alumne de Batxillerat ja té la “sele”?
Paper de vàter
L'INS Can Puig és un institut amb diverses curiositats. Una d'elles és el paper higiènic. Aquest paper només existeix al lavabo de les noies, mai en queda al dels nois. Això genera preguntes: com pot ser que les noies, que a part d'usar com els nois el paper per mocar-se i eixugar-se les mans i també per eixugar-se el #X•#? ^}, sempre tinguin paper? Potser s’eixuguen i el tornen a enrotllar? És l’inici de la resposta al misteri de perquè sempre hi van de dues en dues? Orineu o no?
Ho compartim tot
Una altra curiositat de l'INS és l’absència d'un expositor per a les pastes al bar. Aquí portem anys menjant pastes i canyes plenes de caspa, esternuts, tos, suor, saliva, pestanyes, pus de granets que exploten... A Can Puig ho compartim tot.
17N: vaga de vagos
La vaga d'alumnes del 17N contra les retallades a educació a Can Puig va passar a segon pla, de fet no se li va donar cap importància. La vaga de l'INS Can Puig reivindicava el “no vindrà ningú”. Per què a Can Puig ens hem de preocupar de temes socials d'actualitat quan podem fer una vaga de vagos?
Missatge als nens petits
Hola, nen petit. Provablement tinguis pensat què estudiaràs, on viuràs i amb qui et casaràs. Però, en realitat, no en tens ni idea: la nòvia que tens et posarà les banyes amb el teu millor amic; la teva nota a l’ESO amb prou feines et permetrà fer un batxillerat i si fas la “sele” et veuràs apurat per aprovar-la; si no et tires fins als 35 vivint a casa tons pares, viuràs en un pis d’estudiants a la nevera del qual només hi haurà un paquet de quesitos i 3 llaunes de birra. No pensis en el teu futur, preocupa’t pel teu present que ja és prou incert.
Sortir de festa
Aquest article ha estat retirat pel seu alt contingut sexual i violent. Des de la revista @l peu de la letra convidem el seu autor a buscar un altre tipus de revista per publicar-lo i l’animem a no defallir. Una til·la, a vegades, també va bé.

