Alumnes de Can Puig, premiades al Simposi de
Vilanova
Claudia Ducasse i Montse Soler
El dijous 26 d’abril es va celebrar a
Vilanova i la Geltrú el 4t Simposi de Treballs de Recerca de la comarca del
Garraf. Els nostres companys de 2n de batxillerat hi han participat en totes
les edicions. Aquest Simposi acull l’exposició dels millors treballs
seleccionats de cada institut de
la comarca, hi assisteixen com a públic tots
els alumnes de batxillerat del Garraf i, finalment,
un consell de professors prèviament escollit
per l’organització, atorga diferents premis.
Es va decidir distribuir l’alumnat en
diversos llocs de Vilanova: Museu del Ferrocarril, Sala
d'actes de la UPC, Espai Neàpolis, Museu
Víctor Balaguer, i dos aularis de la UPC. Aquest any
Can Puig va estar representat per Dídac
Domingo amb el treball Quin tipus de jugador/a de bàsquet pateix més esquinços de
turmell?, Míriam Calpe amb Contrapublicitat: un
pas endavant, Berta Vicente amb L’art de l’instant és
capaç d’explicar l’art del moviment? i Laia Ruíz amb Més enllà del músic... l’instrument, treballs dirigits per
les professores Pilar Isaiz, Teresa Pérez i Rosa Margarit. L’únic que es va
quedar sense premi va ser en Dídac, ja que les tres noies van recollir guardons
pels seus treballs. Míriam Calpe va recollir el primer premi de l’àmbit
Social-Humanístic premiat amb un viatge a París per ella i tres acompanyants,
mentre que Laia Ruiz va rebre el quart premi de l’àmbit Científic Tecnològic
amb el que va guanyar un viatge en AVE Barcelona–Màlaga (anada i tornada) per
ella i un acompanyant. Finalment, la Berta Vicente va rebre una menció d’honor
en l’àmbit Social-Artístic. Felicitats a tots, i l’any vinent...tornem-hi!
Contra
les retallades,ens organitzem
Barbarà i Sara Díaz
Com tothom sap, els estudiants hem estat
afectats per les retallades del govern en educació. Liderats per la COE, els estudiants
de l’INS Can Puig demanen una educació pública de qualitat, des d’Infantil fins
a la Universitat. El passat dijous dia 10 de maig es va establir un petit
precedent a Can Puig, ja que després de
moltes de vagues de sofà, per primera vegada l’alumnat de Can Puig va fer notar
el seu desacord envers les restrictives polítiques del govern en educació. Més
enllà del nombre d’assistents, del percentatge total del seguiment o de totes
aquestes dades sovint inútils o irrellevants però tan concorregudes a l'hora de
buscar l’èxit o el fracàs de les convocatòries, ens hauríem de fixar en la capacitat
de crear del no res, d’un simple grup d’amics preocupats pel seu futur, un acte
reivindicatiu participatiu, proper i força ben organitzat. La COE (Comissió
Organitzada d’Estudiants) és una agrupació d’estudiants creada fa poques
setmanes per estudiants del centre i va ser l’encarregada d’organitzar l’acte.
Van fer una bona feina i volen que esdevingui un precedent per a la resta de
manifestacions estudiantils. Pel que fa la vaga i els seus actes, a les 8.30
els representants de la COE juntament amb tots aquells alumnes que s’hi van voler
afegir, van realitzar un piquet informatiu davant de la porta de l’institut.
Posteriorment, i un cop van tenir tota l’entrada decorada amb cartells i
pancartes, va començar la xerrada. Aquesta, realitzada íntegrament pels membres
de la COE i a la qual s'hi va unir una professora del centre, va exposar els
diferents motius de la protesta, davant les cares de sorpresa però favorables
de la resta d’alumnes del centre.
Un cop acabats els actes davant l’institut,
un grup força nombrós d’estudiants van anar cap a la Plaça de la Vila, davant
de l’ajuntament, on es va penjar un gran cartell visible des de la carretera. Finalment,
els participants més implicats van posar rumb a Barcelona per seguir lluitant per
una educació pública assequible i de qualitat.
Concert de Santa Cecília
El Grup de Música de Can Puig va protagonitzar el tradicional concert de Santa Cecília a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes, el passat dia 19 de novembre. Marià Franco i els alumnes de 1r d'ESO van explicar el conte musical "El Cargol de Mar". Instruments fets amb material reciclat i instruments tradicionals com la flauta, els bongos o el violí, van ser els protagonistes d'aquest concert que va omplir la sala d'actes de la biblioteca.
Bandera a mitja asta
Benvolguts professors i professores, personal de serveis, alumnes, pares i mares. Na Carmen Rojas Tejada, la professora més antigade l’INS Can Puig, va morir el passat dia 2 de desembre. Va marxar amb l’alba. Des de l’any 1986 ens va regalar tot el seu esforç i dedicació fins el curs passat que es va veure obligada a renunciar a la docència a causa d’una greu malaltia. Sempre va estar implicada en el projecte de l’institut: com a Cap d’Estudis, com a Cap del Departament de Tecnologia, com a professora, com a tutora de diverses promocions, com a companya i com a amiga. Els seus ex-alumnes sempre preguntaven per ella. Tal com ens van recordar els seus fills el dia del funeral, qui vulgui trobar la Carmen sempre la tindrà ben a prop si mira al seu voltant: al mar, a la muntanya, als carrers, als passadissos de l’institut... Com a mostra d’agraïment a la seva persona i a la seva aportació professional i personal a aquesta institució, la senyera del centre ha onejat a mitja asta els primers dies de desembre.
Equip directiu de Can Puig.
Cicle Formatiu: el pas d’un any a dos
Amber Taylor, Vanessa Elvira i Carolina Amaris
La llei d’Ensenyament es va canviar durant el curs passat, i la normativa que afecta els Cicles Formatius de Grau Mitjà dicta que a partir d’ara tots els cicles de Grau Mitjà s’han de cursar en dos cursos acadèmics. Abans n’hi havia alguns, com el de Gestió Administrativa de Can Puig, que es feien en un sol curs.
Com a alumnes del cicle formatiu de grau mitjà de Gestió Administrativa us exposem algunes reflexions sobre aquest canvi. En primer lloc, encara que tot això és nou per a nosaltres, els alumnes de 1er, pensem que fer dos cursos és millor perquè tens la possibilitat d'accedir a més hores de pràctiques i més hores de classes, que impliquen més formació.
En canvi els de 2n CFGM pensen que tot es pot fer pràcticament en un any. Que a segon hi ha massa hores de pràctiques i hi ha mòduls molt repetitius. També opinem que és més fàcil, en general, perquè ja portem un any treballant els mateixos temes i que l’únic que s’ha fet ha estat dividir el temari en dos cursos. Fins i tot els professors estan d'acord amb nosaltres que, tal com està plantejat, aquest cicle es podria fer en un any perquè hi ha massa hores del mateix.
De tota manera, si en acabar l’ESO esteu motivats, veniu a fer el cicle. Us animem a fer el cicle de Gestió Administrativa que és molt interessant i que té moltes sortides tant laborals com per seguir estudiant.
LA VAGA FANTASMA
Sara Díaz
El passat 6 d’octubre va tenir lloc una vaga d’estudiants, que va agafar el relleu de la que va fer el professorat de tot el país els dies 4 i 5. Aquesta vaga estava convocada sota el lema: En defensa de l’ensenyament públic i l’atur de les retallades! Va ser una vaga molt recolzada a tot el país, amb el 80-85% de participació a Madrid, entre alumnes d’ESO, batxillerat i cicles. Catalunya va ser l’altre gran focus de manifestacions, amb un nombre molt alt de manifestants i d’alumnes que no van assistir a classes.
Fins ara tot això sembla normal: una vaga convocada i gent que hi assisteix. Però la pega està en què Can Puig, el nostre institut, i altres de la comarca no van ser informats fins el dia 4 ó 5 d’octubre, això va provocar que no hi hagués temps per a demanar permís per fer vaga. Els alumnes de batxillerat van intentar parlar amb la direcció de Can Puig per demanar la vaga, i la direcció recolzant-se en què no hi havia temps d’informar, no va autoritzar la vaga. Resultat: vaga anul·lada. La desesperació va ser total, ja que al cap i a la fi tots ens queixàvem per alguna cosa que ens beneficia a tots. Si no ho fem nosaltres no ho farà ningú! A més, altres instituts que havien estat informats al mateix temps, sí que van fer vaga.
Un cop perduda la lluita pel dret de vaga d’aquell dia, informem de com s’ha de demanar una vaga. El primer pas que cal seguir és informar-se sobre noves propostes a la web http://www.sindicatodeestudiantes.net/ El segon pas a seguir és informar els delegats del curs per posar-se d’acord i reunir el Consell de Delegats. Un cop feta la proposta per escrit, cal informar els tutors. Tot seguit, s’ha de redactar un document amb els motius de la vaga. Quan l’informe està redactat, es presenta la petició a Direcció que la fa arribar als membres del Consell Escolar. Aleshores. cal esperar la confirmació. Si la vaga és acceptada, cal informar a tots els cursos, tutors i també les famílies.
Ja en tenim 10!
Un any més, un alumne de Can Puig guanya un Premi Recerca Jove. I ja en portem una desena!
Raimon Palacios
Clàudia Raventós
Ja s’ha convertit en un fet habitual que un dels nostres alumnes de segon de batxillerat sigui premiat per la Generalitat pel seu Treball de Recerca. L’últim guanyador d’un Premi recerca Jove ha estat Pau Milà, amb un treball sobre l’aplicació de l’energia solar i l’estalvi energètic.
En anys anteriors ja havien estat premiats altres alumnes com Annabel Serrano, Sílvia Ranzanz, Sergi Sorià, Jordi Juliachs, Mercè Juliachs, Núria Carbonell, Aida Vall, Matias Carandell i Emilio Alonso. El premi que ofereix la Generalitat de Catalunya és de 750€ per a l’alumne i 2.500€ pel centre. Amb la incorporació de Pau Milà al llistat d’alumnes guanyadors, l’Institut Can Puig ja porta 10 premis en els seus 25 anys d’història.
El Treball de Recerca és un treball que ocupa els dos anys de batxillerat. És un treball individual, la temàtica és lliure i està supervisat per un professor, el Tutor de Recerca. Els alumnes han d’escollir un tema d’interès que pugui aportar alguna novetat a la qüestió. A primer de batxillerat han d’escollir i preparar el tema, i el més important, saber defensar-lo davant d’un tribunal que autoritzarà o no el desenvolupament del treball. En cas de que sí, el alumnes tindran fins a mitjans de 2n de batxillerat per elaborar el treball i exposar-lo en un altre tribunal.
Segons l’alumne guanyador, Pau Milà, és important escollir un tema que a un li agradi per poder treballar-lo amb més ganes, ja que és important dedicar-li moltes hores, ja sigui per tal d’aconseguir les dades o elaborar la redacció del treball. El seu treball de recerca sobre l’estalvi d’energia, consistia en fer una comparació del tipus d’energia elèctrica que arriba als fanals a través d’un generador, i el que arriba mitjançant l’ús de plaques solars situades en el mateix fanal. Per tal de saber quin sistema era més viable econòmicament, va haver de dissenyar un circuit, fer una maqueta amb plaques solars i buscar quina classe de bombeta hauria de fer servir per tal que tot funcionés correctament.
Gràcies al seu esforç, el treball del Pau ha tingut un final feliç amb aquest reconeixement que suposa el premi Recerca Jove. A nivell personal, després de treure’s la selectivitat, està cursant la carrera d’Enginyeria i Automatismes, que consisteix en la creació de mecanismes automàtics que puguin treballar sense ajuda de l’home.
Un nou projecte d’integració socio-laboral
Carla Solsona i Cristina Torné
Aquest curs a l’Institut Can Puig ha començat un nou cicle: el PQPI adaptat. Els Programes de Qualificació Professional Inicials estan adreçats a joves de 16 anys que acaben l’ESO sense haver obtingut el títol. La particularitat del que s’imparteix a Can Puig és que té com a objectiu proporcionar una formació bàsica i professional que faciliti als joves amb alguna discapacitat la incorporació al món laboral.
Els tutors responsables d’aquest cicle són l’Estrella Núñez i en Manel Iglesias. Ja que és el primer i l’únic institut de Catalunya que fa aquest cicle adaptat a les necessitats de cada alumne, els dos professors s’estrenen com a tutors. Tot hi així, en el cas del Manel, ja feia quatre anys que era tutor de la UCEE de Can Puig i l’Estrella havia treballat al nostre centre com a professora de Tecnologia. Els dos tutors estan molt contents de participar al PQPI i remarquen que no només ensenyen sinó que també ajuden a cada alumne en el seu desenvolupament personal i professional. Quan els van proposar tirar endavant el projecte, tan l’Estrella com en Manel van acceptar-ho—malgrat la incertesa inicial i la novetat absoluta de la proposta— i creuen que és una nova experiència en la qual a part d’ensenyar, aprenen.
Al PQPI treballen amb aspectes relacionats amb la Formació en Centres de Treball. A més a més simulen una empresa a l’aula anomenada Ribes Office. En aquesta empresa els alumnes són els treballadors i s’encarreguen de comprar i vendre material escolar i d’oficina. Cada alumne té un ordinador en el qual fan les comandes, les imprimeixen i posen la documentació en diferents safates. També tenen un magatzem on guarden les comandes, el sector de compres, de vendes, la recepció... Tot és simulat però ho representen físicament perquè sigui més fàcil. Els alumnes simulen situacions reals del que fan a les pràctiques de treball, com ara operacions de reposició i disposició d’articles en el punt de venda. En aquest cicle els informen sobre els recursos que poden fer servir en un lloc de treball.
Aquest cicle actualment està integrat per sis alumnes, i dura dos cursos. Pel que fa a les pràctiques laborals no tots els alumnes fan el mateix. En general, tots estan molt motivats. Ens han dit que els agrada molt i que el que fan és simular una empresa reproduint situacions que podrien passar en una empresa, fent factures, atenció al client... Ens han explicat que cada alumne fa unes pràctiques a diferents empreses. La Mireia ajuda a les persones de la tercera edat al Redós, el José Àngel ajuda a fer el manteniment del Redós, el Kevin plega roba i la ordena al Decathlon, el Mohamed posa la fruita al seu lloc al Superverd, l’Alba ordena les sabates al Merkalzados i el Víctor és l’únic que, ara per ara, està pendent de pràctiques. Tots estan molt a gust amb la feina que fan i els agradaria seguir fent-ho.
A aquestes alçades de curs, la valoració és molt positiva i en general tots estan molt satisfets amb els resultats i molt contents de poder ajudar laboralment i socialment a aquests alumnes.
Els castellers de Can Puig
Helena Garcés i Joan Viedma
Sonen les gralles, la gent s’acumula dins la plaça. De cop, fan una gran pinya i, poc a poc, van pujant un a un fins a tocar amb les mans al cel, i la gent es pregunta: “Cauran?”. Però tot i això, les caigudes, no són el més important per als castellers, sinó la historia que porten darrere.
La tradició castellera a Sitges ve de lluny, però l'any 1993 es va crear la Colla Jove de Castellers de Sitges. El color de la camisa és un color vermell pujat de to que fa referència al vi de Sitges. Quan la colla sitgetana actua aquí a Ribes, ho fa com a colla local, i és que Ribes està molt implicat a la colla des d’un principi: prop del 30% dels integrants de la colla són ribetans i ribetanes. A Can Puig hi tenim sis membres de la Colla Jove de Castellers de Sitges, la Marina Carmona i l‘Ainhoa Comas (totes dues de 4t d’ESO), la Lola Carandell i la Glòria Puertas (de 2n), l’ Hicham Mymony (del Cicle Formatiu) i el Sammy Puyol (de batxillerat).
El més veterà és l’Hicham, que ja porta 12 anys, i després la Marina, que ja en porta 10. La resta són debutants: la Lola, la Glòria i l’Ainhoa van començar la temporada passada i el Sammy fa unes setmanes. La posició de cadascun d’ells dintre dels castells és la següent: les que estan més amunt són la Lola i la Glòria que fan de “dosos”, després la Marina que fa de “quints” (però que al llarg de la seva carrera castellera ha fet d’anxaneta, d’aixecadora i de dosos), més avall ve l’Hicham que fa de “quarts” i tocant de peus a terra hi ha l’Ainhoa fent de crossa i el Sammy que ja s’ha estrenat com a baix aguantant sobre les seves esquenes un pilar de quatre. L’Hicham i la Marina formen part de la història de la Jove de Sitges, ja que van participar al primer gran castell descarregat pels de Sitges, un 4 de 8, l’any 2006: la Marina va fer l’aleta i l’Hicham feia de “dosos”.
Un dels ribetans membres de la colla sitgetana és Salvador Miret, a qui hem entrevistat. Ell n’és membre des de l’any 1999 i també és assessor tècnic de la última colla formada a Catalunya: la Colla de Castellers de Roquetes. Quan li preguntem si li molesta que els mitjans de comunicació només parlin dels castells de 9 ens diu que “Més que molestar, és lògic que només parlin dels castells més alts, però en realitat, el que més importa és la força, l'equilibri, el valor i el seny i, que són els quatre punts més importants que ha de seguir un casteller. A més, com que és un element de superació, la gent parla més sobre els que fan els castellers més alts”.
Amb les converses que hem mantingut amb els nostres companys de la Colla Jove, ens han comentat que, des de que ells formen part de la colla, no hi ha hagut accidents greus, i si hi ha hagut alguna caiguda, ha estat molt lleu. De fet, el curs passat va ser l’única colla castellera que no va caure a plaça ni una sola vegada! Això demostra la professionalitat de la Colla Jove de Sitges. També ens van dir que la millor actuació que va fer la Jove de Sitges en aquests dinou anys d’història va ser el passat mes d’octubre al descarregar el 4 de 8, el 7 de 7 i el 3 de 7 per sota. Per finalitzar ens van comentar que generalment la colla es mou per la comarca del Garraf i per Catalunya, però la sortida més destacada i important que han fet, ha estat per fer unes actuacions a Itàlia i al País Basc.
