Política

Benvolguts pares i mares:

Sovint els/les professors/es ens posem en contacte amb les famílies per comentar aspectes relacionats amb la millora acadèmica dels seus fills i filles, comunicar excursions o fer arribar informacions diverses. En aquesta ocasió, però, volem fer-los partíceps del nostre malestar davant les retallades de l’Administració i el desprestigi social reiterat de la nostra feina, abanderat pels mitjans de comunicació que difonen una imatge anacrònica dels docents. El professorat de l’INS Can Puig creu convenient fer-los arribar aquest escrit.

Per què el seu fill/a encara no ha notat les retallades?

Perquè mantenim un alt compromís amb la feina, que va més enllà de l’àmbit estrictament laboral. Perquè innovem pedagògicament, a través d’un pensament reflexiu, amb la finalitat de millorar els resultats acadèmics. Perquè no només ensenyem, sinó que transmetem valors com l’esforç, l’autonomia o la solidaritat. Perquè cobrim de manera altruista les mancances que veiem, ja sigui amb tasques que no ens corresponen o sobrepassant amb escreix les hores remunerades.

Com li afectaran les retallades?

Més alumnes per aula, amb l’alentiment del ritme de treball que això suposa. Menys atenció individualitzada. Baixes per malaltia que no seran cobertes. Disminució dels

recursos, la qual cosa possiblement comporti un augment de les taxes. Reducció del nombre d’activitats convivencials. Per sortir de la crisi, l’educació hi té un paper cabdal

i per això seguirem treballant. En definitiva, és el nostre alumnat qui formarà la societat del futur, una societat que no oblidi aquests valors i que lluiti contra les retallades. És cosa de tots, pares, mares i docents, trobar la manera de garantir drets irrenunciables com el de l’educació. Per això confiem en el seu suport i col·laboració imprescindibles per fer front a aquesta situació abusiva, que aviat s’agreujarà.
Professorat de l’INS Can Puig, maig de 2012 
 

La gran “Jennifer”

Els Catarres protagonitzen el bon moment a la música catalana.

És la cançó  que ho ha canviat tot durant aquest estiu. Per començar mai cap cançó en català havia superat el milió de visites al you tube, apart que  a la seva web ja ha superat més de setantá mil descàrregues tot gracies a que regalen els seus temes.

El grup al no ser tant conegut al principi, va decidir regalar les descrègues per ser coneguts, un sistema que a molts altres musics els ha funcionat com Justing Bieber o Lady Gaga.

Jennifer  va ser la cançó de l’estiu amb la curiositat que els cantants no cantaven ni amb angles, ni espanyol. Va ser molt polèmica i versionada, va posar dels nervis a mitjanats de comunicació madrilenys. Apart de la historia d'amor entre el català 100% i la “xoni”o “choni”, el grup opina que es una cançó divertida però que no s'han de fer altres lectures.

Els Catarres el trio folc-pop d'Aiguafreda, amb la Roser Cruells, en Jan Riera i l'Èric Vargés han disfrutat del seu èxit i per això han dit “es millor ser un grup d'un sol èxit, que no de cap, si ho ets passa-t'ho bé mentre duri”. Els grup ja tenen concerts concretats fins l’octubre del 2012, apart  varen estrenar el seu primer disc aquest trimestre. 

Tot el que ells han aconseguit és molt, han fet una bona música i un bon ritme, però no només ha estat això ha influït molt en Jordi Pujol amb el seu discurs força positiu de la cançó ( L'ex president es va reunir amb ells abans de fer el discurs, va ser en privat, i els  va donar un missatge: “gracies té un significat això de Jennifer”.

Raimon Palacios

La lletra:

Jo que sóc més català que les anxoves de l'Escala o els galets de Nadal,

jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig trekking per Montserrat,

jo que voto Convergència i que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol,

jo que sóc soci del Barça i no trago ni en pintura als Pericos de Sarrià,

jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, al meu cotxe només sona Lluïs Llach,

jo que porto els Segadors com a politò del mòbil, la senyera al balcó.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara me enamorat d'una  choni de Castefa.
Oh Jenifer, em tunnejaré el cotxe per tu,
Oh Jenifer, anirem a Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uoh Jenifer.

Jo que sóc més català que el pi de les tres branques o que la Guita de la Patum,
jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana, i el “mundillu” casteller,
jo que sempre m'he enganxat als serials de TV3 i als matins d'en Cuní,
jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral,
jo que sento devoció pel romesco i pels calçots, i el pa amb tomàquet sagrat,
jo vull veure en Joel Joan actuant als Pastorets, dirigit per en Benet i Jornet.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra...

Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?
L'amor és superior a tota por, a tot rencor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l'amor i el país, la pàtria contra el dessig.
Però jo no veig res pas, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.

Oh Jenifer, em tunnejaré el cotxe per tu...

Raimon Palacios

El dijous 29 de febrer els alumnes de l’Institut Can Puig de Sant Pere de Ribes ens vam afegir a la jornada de lluita en defensa de l’educació pública i en contra de les retallades, convocada pels sindicats d’estudiants.

Vam celebrar dos actes de reflexió i protesta: al migdia, a les pistes esportives, es van llegir diferents manifests on s’exposaven els motius i arguments que sustenten les nostres demandes i com afecten les retallades al centre. A la nit, uns seixanta alumnes, més alguns professors i mares, vam passar la nit al gimnàs de l’institut, realitzant diverses activitats, entre elles pintades amb guix a les parets, pancartes reivindicatives, que es van penjar al dia següent fora i dins de l’Institut, amb frases com: “Com volarà el món sense ales?”, “Sí que hi ha diners, els tenen els banquers!”, “Recorta tus huevos, no mi educación” o “No falten diners, sobren xoriços”.

Creiem que la lluita només ha començat i és important que s’escolti la nostra veu.

Els alumnes de l’INS Can Puig