1%,
un petit grup de Ribes
Laia
Minguillon i Laura Rubio
1% és un grup format a Sant Pere de Ribes l’any
2010. Esta format per 3 membres: una veu (Pau Vidal) acompanyada d’una guitarra
(Marti Bullich) i un cajón (Josep Guillaumes) tots tres ex alumnes de Can Puig.
La seva meta és arribar a la MTV relatant la vida més real: drogues, sexe i ex
novies putes. Destaquem els seus èxits Cocaïna, La Rambla o Lefa en tu cara. Més informació al web:www.soundcloud.com/unoporciento
Quan i com es va formar el grup?
Doncs no ho sabem, la veritat, peròcreiem que
cap a l’any 2010, quan es va inaugurar l’Espai Jove, tot i que el tema Cocaïna ja l’havíem fet abans. El
“com” va ser curiós; tot va començar quan vam anar a l’Espai Jove per preguntar
horaris per anar a tocar per passar l’estona, i l’encarregat d’això, en Soto,
es va pensar que érem un grup, i ell ens va organitzar.
En quin gènere classifiqueu la vostra música?
La nostra música és pornorumba,punki-rumba i
música de merda.
Perquè el grup s’anomena 1%?
Perquè en una reunió que es fa fer a l’Espai
Jove, fent una valoració de com havia anat el primer any, en Soto va dir “El
99% de nosaltres ho heu fet molt bé”, i llavors en Pau va tenir l’ocurrència de
dir que nosaltres érem érem la resta, l’1%, perquè ho havíem fet malament, i
perquè nosaltres som l’1% que la lia.
Quina és la intenció de les lletres de les vostres cançons?
Reproduir el sentit de la vida, o sigui, l’absurd
total.
De totes les cançons amb quina us quedaríeu?
Martí: Satisfaction; Pau i Tano: La meva ex; …i en comú la que més ens agrada a tot el
grup es Pilar Rahola.
De petits ja pensàveu en formar un grup?
Pau: Sí; Tano: No; Però tots creiem que la resposta bona és: de fet, el nostre és un grup de música? Bé, podríem dir que és un grup.
Pau: Sí; Tano: No; Però tots creiem que la resposta bona és: de fet, el nostre és un grup de música? Bé, podríem dir que és un grup.
Quins són els plans de futur del grup?
L’objectiu final és arribar a l’MTV. En
realitat l’objectiu del 1% és vendre. La nostra intenció es acabar fent un
remix amb Pitbull. Pau: el dia que soni al Ruta un remix de 1% amb Pitbull serà
el meu somni complert. No em guanyat mai diners, excepte un dia que vam
guanyar-ne, i no gaires, però els vam perdre, tot i així un dia vam anar al
passeig de Sitges a tocar i ens van tirar 2 euros, abans de tocar.
La Traca, molt més que un bar
Helena G, Sara D, Laia M.
Entrevistem l'Isaac Domínguez, ex alumne de
Can Puig, que des de fa un any tira endavant un projecte personal en forma de
bar. Però un bar que és molt més que un bar: és una porta a la cultura.
Quan vas inaugurar La Traca i com ho vas fer?
La vaig inaugurar el 21 d’abril de 2011 i
vaig muntar una cercavila amb malabars i percussió. Vam pensar que començar amb
un espectacle des de la plaça Marcer fins al
bar seria una bona manera d'engegar un bar
amb temàtica cultural. A més vam gaudir de l’actuació estel·lar del grup Bugies.
Com va sorgir la idea de crear un bar?
El meu somni, quan tenia 15 anys, era poder
estar en un bar on oferissin música en directe, monòlegs, xerrades, exposicions
de fotografia i fins i tot un lloc on poder veure una pel·lícula o un curtmetratge.
Amb tot això volia aconseguir que a Ribes hi hagués un lloc on s’oferís cultura
i gent d’altres pobles vingués a gaudir-la. Gràcies als viatges i a les
temporades que he passat fora de Ribes, m’han fet enriquir tant musicalment com
teatralment. Això em va fer tenir la idea de voler crear un espai a Ribes on hi
hagués tot això que jo havia viscut, perquè viure-ho aquí era molt difícil.
Abans de muntar aquest bar, quina idea tenies sobre el seu resultat?
Abans de muntar aquest bar, quina idea tenies sobre el seu resultat?
Jo volia portar a Ribes un lloc polivalent on
hi haguessin xerrades, debats i l’opinió per sobre de tot, on poder veure una
pel·lícula o gaudir d’un concert. Tampoc em volia desvincular de la meva passió
pels infants i vaig pensar que no hi havia gaire oferta en aquest àmbit, i vaig
decidir muntar un teatret a La Traca on pogués muntar un espai pels infants on
poguessin veure pallassos i titelles, tot el que vaig poder veure de petit
poder-ho mostrar ara.
Quan vas començar a fer activitats? Al
principi tenien el mateix èxit que ara?
Al principi els espectacles eren gratuïts i
era la novetat, però em vaig adonar que no podien ser gratuïts sempre i tot va
fer una baixada. Tot i així, amb el temps s’estabilitza.
Com fas propaganda de les activitats que fas
per a que arribi a orelles de tothom?
Faig propaganda a través del Facebook, a més
a més, per cada espectacle que ofereixo, faig diferents cartells que penjo per
tot el poble i pels pobles propers. Una altra de les maneres és fent córrer la veu
i que la gent que ha vingut algun dia i ha disfrutat, ho recomani i vingui més
gent a gaudir de la proposta.
Quina organització tens per al teu bar?
Vaig pensar que la millor manera d'organitzar
la setmana era: començar el dilluns que el podríem deixar com a punt mort, és a
dir, venir a fer un cafè, una birra, un billar o un
futbolí. Els dimarts tanquem per festa. Els
dimecres, que és un dia entre setmana, fem xerrades, presentacions de vídeo,
una proposta en la que encara hi estem treballant. Els dijous, un dia d’espectacles
per a gent més gran, com monòlegs, conta-contes per adults, relats eròtics amb
clau d’humor, etc... Divendres és un dia de tret de sortida, tenim música en
directe, un DJ que punxa música variada, etc... El dissabtes la gent vol desmadrar-se
i no està pendent de res, per tant oferim espectacles més moguts, com DJ’S i concerts.
El diumenge, quan vam començar fa un any, oferíem espectacles de tarda pels infants,
i ara estem treballant per continuar fent-ho. Així que la intenció que tenim és
no parar d’organitzar.
Penses que La Traca és una proposta única a
Ribes?
Jo crec que no, ja que tots els negocis s’estan
trencant el cap per aportar coses diferents. Hi ha diversos bars on posen
música en directe, fan exposicions de fotos, monòlegs, així que no sóc l’únic.
A més opino que està havent una revolució als bars per captar clients de
diverses maneres.
Estàs satisfet amb els resultats del teu bar?
Quins canvis i millores hi faries?
Estic molt satisfet amb el que tinc, i és
gràcies a vosaltres, al públic que ens va visitant. Com a millora o aportació m’agradaria
fer conta-contes per adults, relats eròtics i més
espectacles pels infants.
Quin ha estat el teu millor moment al bar?
El millor moment va ser quan vam inaugurar,
però el següent, avui mateix: un home ha vingut i m’ha dit que s’havia fixat en
el meu bar, que li semblava un bar de puta mare, així que ha pres una canya i m’ha
explicat que anava al Ger a deixar un cd del grup del seu fill, així que li he
demanat el cd i el grup del seu fill tocarà a La Traca. Tot això m’ha deixat
bocabadat. Que un home gran es fixi en el meu bar i vulgui que el seu fill
toqui aquí, em sembla tot un elogi.
Tot seguit ha vingut una parella i després de
prendre la seva beguda m’han deixat una nota amb un agraïment. El meu objectiu
és que qui vingui, entri a La Traca, i que quan marxi tingui un somriure d’orella
a orella.
I el pitjor?
En la part personal, les meves pors i per
altre part les coses que he d’aprendre a controlar i que crec que vaig
aprenent. El pitjor moment que he viscut ha La Traca va ser el dia de Carnaval:
després d’un dia genial va ser una nit desastrosa d'alcohol i descontrol on la gent
va perdre el respecte. Ara ja sabem gestionar aquestes situacions i tot està
solucionat.
Quin consell dones per a que un bar triomfi a
Ribes?
Si el meu bar ja porta un any i uns quants
mesos, és gràcies a vosaltres. El meu bar ha tirat endavant gràcies a que he cregut
en ell. L’únic consell que puc donar és això, creure en el que fas, que
analitzis bé la zona i el que necessites.
Per què La Traca està ambientada en las festa
major?
Perquè és la festivitat per excel·lència d’aquest
poble i és una de les coses que m’ha lligat sempre a Ribes, la meva passió pels
diables i per la cultura catalana.
Quines propostes tens pel futur del bar?
El que jo espero per l’estiu es poder acabar
oferint un “tapeo” senzill i gratuït i donar l’opció de menjar unes torrades
més elaborades però senzilles. A més, continuar amb tots els espectacles que
estic fent fins el moment i millorar el servei de cocteleria i també muntar
conta contes per adults. També faré una pàgina web perquè tothom pugui saber la
programació que tenim i que arribi a tot arreu.
20 anys de silenci
Si observem al nostre voltant, la gran majoria d’activitats populars de Ribes, ja siguin fires, carnavals, cavalcades o mítings tenen últimament una cosa en comú: les batucades que els acompanyen.
Els grups de batucada estan formats per percussionistes que interpreten una variant de la samba provinent del Brasil. Com és que han arribat a Ribes? I sobretot: perquè, de sobte, han aparegut com a bolets?
Aquesta fal·lera de les batucades no és una cosa només d’ara. Farà aproximadament 20 anys a Ribes ja hi havia un grup de batucada dirigit per Santi Bertràn, la Petita Escola de Samba de Ribes, que participava en el carnaval. Ara, al cap de 20 anys, el so de la batucada es torna a fer sentir per Ribes. Aquesta vegada el precurssor de que Ribes torni a ser envaït pels ritmes brasilers, ha estat el grup de batucada del nostre institut, un grup que va començar l’any 2006 i que segueix en actiu (encara que aquest curs ha patit una davallada de personal i s’ha hagut de transformar en un taller de percussió). Al ser el primer grup de batucada del segle XXI a Ribes, es van despertar de nou els interessos de Santi Bertràn per tal d’organitzar un altre grup de batucada desprès de 20 anys. Segons diu ell mateix: “Arrel de fer un taller de percussió a Can Puig amb el David Puertas, va sortir una fornada de gent que tocava bastant bé”, cosa que el va animar a crear un altre grup fora de l’institut: els Tukan Komon.
Recentment, els Tukan Komon, que ja porten tres anys en funcionament, s’han platejat un nou repte: la gravació d’un disc. “He estat pensant en això com a objectiu final d’aquest projecte dels Tukan. Però ara ho veig com un principi”, afirma el seu director. El mateix Santi, a partir de la idea de crear un taller de percussió al Ger per a gent que “no es dedica professionalment a la música, gent potser una mica més gran” ha format un altre grup: els Takarakatà, en actiu des del 2010. Aquest és, doncs, el quart grup de batucada que ha aparegut a Ribes en els darrers anys després del de Can Puig, dels Tukan Komon i de les Batukalolla. Batukalolla és un grup format fa un parell d’anys per dones (amb alguna incorporació masculina) amb la finalitat de “fer alguna cosa per les dones i passar-ho bé; perquè nosaltres som mames, iaies i som molt guais”, tal com afirma Carme López, una de les coordinadores del grup.
El fenomen de les batucades s’ha anat estenent al llarg d’aquests últims anys, mitjançant els contactes i el “boca a boca”. De fet, es podria dir que “la gent s’ha bellugat i ha creat grups de batucada contactant amb altra gent que controla una mica el tema i que els dirigeix”, confirma Santi Bertràn, que també apunta la poca distància que tenim amb centres carnavalers de primer ordre com Sitges i Vilanova. De moment Ribes compta ja amb quatre grups de batucada: Can Puig, Tukan Komon, Batukalolla i Takarakatà. Potser arribarà el dia que hi haurà més grups de batucada per carnaval que carrosses!
Entrevista a Santi Bertràn: coordinador dels Tukankomon i Takarakatà
Per què vas decidir crear un grup de batucada? Arrel de fer un taller de percussió a Can Puig amb el David Puertas, va sortir una fornada de gent que tocava bastant bé, així que vaig decidir fer un grup al marge de l’institut aquí a Ribes: els Tukan Komon. Però a més a més perquè fa 20 anys jo tenia un grup de batucada aquí a Ribes: ens dèiem la Petita Escola de Samba i participàvem el carnaval de Ribes. Des d’aleshores no hi ha hagut més grups a Ribes, però molts hem seguit tocant, per exemple, al carnaval de Sitges. Però com que de fet, el que m’agrada és tocar al meu poble i ara hem tingut l’oportunitat de crear un altre grup de batucada aquí a Ribes, doncs ho hem tirat endavant. Què em va empènyer a fer-ho? La nostàlgia potser, del grup que jo tenia abans; i la percussió, perquè jo sóc percussionista.
Tots aquests anys de silenci t’han empès d’alguna manera a crear aquest grup de batucada? No, perquè jo no he deixat de tocar mai, em dedico professionalment a la música i el motiu que m’ha empès a crear aquest grup de batucada ha estat aquesta consciència de tenir un grup de gent jove a Can Puig, i que a mi em fa molta il·lusió que, des del meu punt de vista, hi hagi un grup de batucada seriós a Ribes.
Parla’ns una mica del grup Takarakatà. Amb quina finalitat va ser creat? Bé, Takarakatà va sortir de la idea de fer un taller de percussió al Ger. Aleshores van començar sent cinc persones i ara la cosa s’ha anat ampliant. Es va crear com un taller de percussió per gent que no es dedica professionalment a la música, gent potser una mica més gran; i el nom de Takarakatà va ser una il·luminada perquè, el so de la paraula Takarakatà imita el so d’una batucada takara-kata-takara-katakata....
Quina creus que és la causa de que Ribes en tres anys hagi passat de no tenir cap grup de batucada a tenir-ne quatre? Doncs no sé, suposo que igual pel contacte proper a Sitges o a Vilanova, la gent s’ha bellugat i ha creat grups de batucada contactant amb altre gent que controla una mica el tema i els dirigeix. S’han adonat que la batucada dóna molt de joc, compartir experiències amb un grup de gent sempre és interessant.
Ens ha arribat la noticia de que esteu preparant un projecte amb els Tukan Komon que consisteix en la gravació d’un disc. D’on ha sortit la idea? Aquesta idea jo crec que ha estat pensada al llarg d’aquests quatre anys, jo crec que com a objectiu final d’aquest projecte dels Tukan. Però ara ho veig com un principi, no com un final; i també ha estat que d’alguna manera el David Puertas ens ha empès a fer-ho perquè entre tots hem vist que ara hi havia els elements necessaris per tirar-ho endavant.
Quina creus que és la principal diferencia entre un grup de batucada i un de percussió com és el cas de la colla de timbalers de Festa Major? Jo crec que un grup de batucada fa música més tradicional del Brasil, i un grup de percussió com són els Timbalers de Festa Major doncs fan música o ritmes molt concrets de festa popular catalana. També hi ha més riquesa de timbres en les batucades.
Molta gent pensa que tots els grups de batucades sonen igual. Tu què n’opines? Jo crec que les batucades no sonen totes igual, jo crec que depèn molt del grau de musicalitat de cada membre, de les colles i evidentment de la intenció musical del director. Aquest factor també depèn de si hi ha molts músics a dins del grup i normalment a les batucades que jo he sentit per aquí, de músics no n’hi ha gaires. Quan es forma una batucada jo crec que es busca més l’impacte és més visual, la coreografia, les disfresses, com es belluguen... i crec que el factor musical la gent el passa una mica per alt.
Entrevista a Carme López i Anna M. Alvareda, coordinadores de Batukalolla
Per què vareu decidir crear un grup de batucada? Va ser una mica perquè a nosaltres ens agradava molt com tocaven els timbalers petits, i nosaltres anàvem amb ells. Un dia vam dir: muntem una batucada! I sobretot i molt important, per fer alguna cosa per les dones — i per nosaltres que som mames i iaies; i molt guais— i per passar-ho bé.
Quina creieu que és la causa de que Ribes en tres anys hagi passat de no tenir cap grup de batucada a tenir-ne quatre? La marxa, que ens agrada la marxa i el poble està molt ligh, és molt light i necessita marxa, i nosaltres som dones amb molta marxa.
Quina creieu que és la principal diferencia entre un grup de batucada i un de percussió com és el cas de la colla de timbalers de Festa Major? Són diferents perquè tenen instruments diferents. Ells toquen peces tradicionals, però també hem de dir que els timbalers ens agraden molt, sobretot els petits, perquè són els únics que segueixen les pautes, els altres van més a “la fiesta” i a la gresca que no pas a tocar, però en fi...
Molta gent pensa que tots els grups de batucades sonen igual. Vosaltres què n’opineu? Geeens ni mica! No sonem igual. Nosaltres som molt particulars, a vegades ens surt, a vegades no, però ens ho passem de conya que és l’important. Cadascú introdueix coses i sons diferents, moviments diferents, coreografies diferents i en aquest grup en especial perquè som mames d’una certa edat, anem de 30 i pico a 78 anys, cosa que té molt de mèrit, i ens ho passem molt bé i som molt alegres i tenim molt poc temps per assajar i costa molt trobar dues hores tontes el diumenge.
Pau Giralt, coordinador del Grup de Percussió de l’INS Can Puig
Quan fa que portes el grup de batucada de Can Puig? Vaig començar al inici d’aquest nou curs després de que el David i l’Estela em fessin la proposta. Comparteixo la coordinació del grup amb el Ferran, alumne de 1r de batxillerat. Em va fer molta il·lusió, ja que jo vaig començar a entrar dintre del món de les batucades gràcies a les classes que feia abans el Santi Bertràn aquí, a Can Puig, i ara es tracta d’alguna manera d’ensenyar tot el que jo he après amb ell. De temps no me n’ocupa gaire ja que ens partim la feina amb el Ferran.
En què consisteix exactament la teva feina de coordinador? La meva feina és molt senzilla, el que faig simplement es ensenyar quatre conceptes bàsics de la percussió en general i després els posem en pràctica, ja sigui amb instruments de batucada, en taules i cadires o en parts del nostre propi cos.
Com t’expliques la manca de gent que hi ha aquest any a la batucada del centre? Crec que la manca de gent és degut a l’hora (ja que assagem de 13 a 14h i la gent té gana) però també podríem dir que es perquè molta gent pensa que la batucada, és a dir el ritme en sí, sempre és el mateix que mai canvia. Això fa que molta gent pensi que és un avorriment i que per això no val la pena apuntar-s’hi. Està clar que s’equivoquen: fins ara hi ha desenes de persones que han passat pel grup i s’ho han passat molt bé Crec que si vingués més gent podríem fer més varietat de coses.
En vista de la situació, com se t’ha acudit de transformar la batucada en un grup de percussió? Quina diferència hi ha entre una cosa i l’altra? El que hem fet el Ferran bàsicament es canviar una miqueta els ritmes, és a dir no sempre fem ritmes de batucada sinó que juguem amb altres factors com poden ser: les mans, les taules, les cadires, etc així els components del grup s’adonen que la percussió no només es pot fer amb instruments si no que es pot fer percussió mitjançant altres recursos. Això és el que estem intentant aquest any amb nous instruments.
Molta gent pensa que tots els grups de batucades sonen igual. Tu què n’opines? Aquesta idea per mi es falsa. No tots els grups de batucada sonen igual, per diversos factors, entre ells: la quantitat de persones, el nivell dels components, els ritmes que es porten a terme (més complexos o menys complexos), etc. Hi ha molts factors que fan que les batucades no siguin sempre igual i m’agradaria que la gent parés bé l’orella per adonar-se’n.
Quina creus que és la principal diferencia entre un grup de batucada i un de
percussió com és el cas de la colla de timbalers de Festa Major? Crec que hi ha dues diferències essencials entre un grup de batucada i i el grup de timbalers. La primera és que els instruments són totalment diferents ja que amb el grup de timbalers només trobem timbals en canvi amb el de batucada podem trobar més varietat d’instruments. I la segona gran diferencia podríem dir que és l’estil de tocar: els timbalers fan una frase que es repeteix successivament i en canvi a la batucada els ritmes són més complexos, ritmes brasilers com poden ser sambes, partidos altos, marakatu, i d’altres.
Clàudia Raventós
Enllaços dels grups de batucada de Ribes
Can Puig, Carnaval 2011:
Batukalolla, diada de Catalunya 2011 : http://www.youtube.com/watch?v=M_HvCtMKHFk&feature=related
