Festa per una Societat Inclusiva
Roman Christoforou
El passat dissabte 12 de maig es va celebrar
al Passeig Marítim de Sitges, la novena edició de la Festa Inclusiva, que va
contar amb gran participació d’estudiants de l’INS Can Puig. La Festa
Inclusiva del Garraf és una festa que
reivindica que “la inclusió escolar dels infants, joves i adults amb
discapacitat no solament és un dret sinó també un guany per a tothom”. Per
celebrar-ho, 16 esplais, entre ells l’Esplai GER i els Xulius; 4 grups
musicals; 61 centres educatius, entre aquests el nostre INS Can Puig; 5 biblioteques
(destacant la Manuel de Pedrolo); i més de 50 entitats diverses i grups,
incloent-hi l’acadèmia d’arts marcials Spartae i la granja Can Pere, van participar
organitzant tot tipus d’actuacions, espectacles, tallers i jocs en que hi van
participar nens i nenes amb i sense discapacitats. De representants del nostre centre
no n’hi van faltar (com podeu veure a la foto...): alguns van participar en les
reunions
d’organització de l’esdeveniment, d’altres
van estar duent a terme tallers, i fins i tot altres participant en els
espectacles, com als Castellers i a les batucades.
Un que va canviar el món...
Unes paraules màgiques en memòria de Wenceslao Ciuró
Clàudia Raventós
El
Mag Indi —també conegut com a Indiana Santos, alumne de 4t d’ESO— va
portar un cop més la il·lusió de la màgia a Ribes, aquest cop en forma
de gala internacional
El
passat 4 de febrer, la màgia va omplir un cop més el Centre Parroquial
de Ribes. Aquest cop va tenir lloc una gala internacional de màgia en
memòria del famós mag Wenceslao Ciuró, a la que van assistir mags de
diversos països. L’acte, organitzat pel Mag Indi, va ser tot un èxit.
Durant la gala vam poder gaudir de la presència de grans mags de primer
nivell internacional com Enric Magoo, el qual va afirmar “és una experiència fantàstica el fet de poder venir a Ribes en aquest memorial”.
També van participar mags provinents de països com Argentina com el cas
de Serjo, o del duet Hector y Silvana als quals els ha fet molta
il·lusió haver pogut assistir en un memorial dedicat a un mag de fama
mundial. També vam poder gaudir de trucs de mags més propers, encara que
d’origen curiós, com el mag madrileny nascut a Suïssa Javi Martín.
Encara que tampoc podem oblidar als mags més joves de la gala,
guanyadors del concurs de màgia que va tenir lloc aquell mateix matí.
Els afortunats van ser Josep Marín (22 anys) guanyador al premi com al
Mag més musical “jo venia a concursar i no m’hauria imaginat mai el
premi, és un honor poder actuar al costat de gent com Enric Magoo que
porten anys i anys a la màgia” i Marcel Fors (10 anys) guanyador del premi com al Mag més participatiu “ no m’esperava guanyar, hi havia molt de nivell”.
De
les dues sessions programades, la primera va estar a reventar de
públic, ila segona va ser més aviat en familia, però l’organització ha
considerat un èxit aquest primer memorial Wenceslao Ciuró celebrat a
Ribes.
El
pare Wenceslao Ciuró i Sureda va néixer l'1 de març de 1895 a
Castellterçol. Va iniciar els seus estudis com alumne intern als Pares
Escolapis de Moià. El mag Partagás fou qui li transmeté els seus
coneixements de màgia i un gran gust per la ventriloquia. Enamorat
sempre de l’il·lusionisme, acostumava a dir “No he passat ni un sol dia
sense pensar en màgia”. La intenció de Ciuró era la d’augmentar la
població mundial de mags: el seu truc per fer aparèixer nous
il·lusionistes consistia en reunir les millors sorpreses del seu
repertori i explicar-les amb gran precisió i fer-ne un llibre. Segons
ell, aquesta era l’única manera de fer arribar a tothom qui ho volgués
la seva màgia. Va morir el 23 d’Abril de 1978.
Steve Jobs va revolucionar el món de la tecnologia. Va fundar l’empresa Apple, que durant els darrers 20 anys ha tret diferents productes tecnològics massivament populars, com l’iPhone, l’iPod, l’iMac i l’ iTunes. Jobs va revolucionar totalment l’empresa Pixar, que va crear les pel·lícules animades Toy Story i Buscant Nemo. També va formar part de la junta de directius de The Walt Disney Company, mentre que era el major accionista individual, amb el 7% de l’empresa. Steve Jobs va morir el passat 5 d’octubre.
Steven Paul Jobs va néixer al 1955, però els seus pares immediatament el van donar en adopció. Aquest fet va marcar la vida de l’Steve de manera que poques persones s’ho podrien imaginar. Era molt conscient del fet que els seus pares adoptius no eren els seus pares biològics, i aquest va ser un dels motius pels quals va acabar deixant la universitat Reed College. Pensava que no estava aprenent coses útils per al seu futur, i ho va acabar deixant ja que eren els estalvis dels seus pares els que el mantenien a la universitat.
Steve va tenir la sort de treballar i interactuar constantment amb William Hewlett, el president de Hewlett-Packard en aquells temps, gràcies a la realització d’unes pràctiques a la seva companyia. Aquí va conèixer Steve Wozniak, el que més endavant seria el seu soci a l’hora de fudar Apple.
Només deixar la universitat va començar a diferenciar-se dels altres. En lloc d’anar a buscar treball, es va quedar pel campus i va anar a les classes que li interessaven però com a oient. Curiosament, Jobs es va apuntar a un curs de cal·ligrafia, que a la llarga va servir per a que actualment tots els ordinadors tinguin gran quantitat de tipus de lletra.
Després de divuit mesos d’assistir a aquestes classes i tallers, va tornar a casa. Allà es va tornar a reunir amb Wozniak i van crear un ordinador personal: amb aquest invent va néixer Apple Computer Company. En només 10 anys, l’empresa va passar a tenir 4.000 empleats, i Jobs va ser el multimilionari més jove de 1982. Però aquí les coses es van començar a torçar: Jobs va contractar John Sculley, director executiu de Pepsi-Cola, i van començar a haver grans diferènxies entre tots dos. El Macintosh, el nou ordinador d’Apple, no va tenir l’èxit esperat. Finalment Jobs va ser acomiadat per Sculley, i va deixar l’empresa que ell mateix havia creat.
Però Jobs no es va rendir. Va comprar per 10 milions de dòlars The Graphics Group, una empresa especialitzada en crear gràfics per a ordinadors. Aquesta empresa aviat seria coneguda com a Pixar. Va començar a produir pel·lícules animades per a la companyia Walt Disney, i després de l’èxit i l’Oscar rebut per la pel·lícula Toy Story, Pixar va ser comprada per la pròpia Walt Disney per 7.400 milions de dòlars, convertint a Jobs en el màxim accionista individual de Walt Disney. La feina a Pixar l’anava combinant amb un altre projecte: la creació del NeXT Computer. El capital social va ser de 7 milions de dòlars, posat per l’Steve, però va reunir a vells amics d’Apple. Aquesta empresa no va tenir un nivell d’èxit altíssim inicialment, però Jobs va veure un forat en el mercat i va entrar dins del món del software. Poc després l’empresa va ser adquirida per Apple per 400 milions de dòlars. Així, Steve Jobs havia tornat a Apple.
Apple en aquell moment estava en decadència. Cap dels productes que havia tret al mercat des que Jobs havia deixat l’empresa, no havia tingut èxit. Jobs va canviar aquesta dinàmica en ser nomenat director l’any 1997. Durant els següents anys es marca uns objectius a llarg termini, i al 2003 es comencen a veure els resultats. L’iPod és llançat al món i fins ara ja han sortit 25 models diferents. Al cap de dos anys surt iTunes, amb més de 6 milions de cançons posades al mercat per vendre al públic general. I poc després, l’iMac. Al 2009, Steve Jobs va ser escollit millor directiu de l’any per haver incrementat en 150 bilions de dòlars el valor de l’empresa en 12 anys. Això significa que el valor d’Apple va augmentar més d’un bilió de dòlars cada mes!
Amb aquest resum de la seva vida veiem que Steve Jobs no només va ser un simple fundador d’una empresa que va tenir molt d’èxit, sinó que gràcies a la seva determinació, passió, i clarament, la seva intel·ligència, va revolucionar totalment el món tecnològic. I com ara es diu que depenem tant de la tecnologia, es pot dir que Steve Jobs va canviar el món.
Roman Christoforou
El 3D: el futur del cinema?
En els últims anys s’ha posat de moda la projecció de pel·lícules en tres dimensions a la gran pantalla i està tenint molt d’èxit. Però no només s’està utilitzant al cinema, també s’han fabricat i posat a la venda televisors especials i consoles que incorporen aquest sistema. Però, realment sabem com funciona la visió en 3D?
Per aconseguir l’efecte 3D, són necessàries dues pel·lícules filmades alhora, però des de dos angles diferents, fet que li dóna a la pel·lícula una sensació de profunditat. Però no és l’únic que s’ha de fer per veure la pel·lícula “fora” de la pantalla. Com tothom sap, hi ha un element especial i imprescindible que sembla ridícul però sense el qual no s’apreciaria aquest efecte 3D: les ulleres. Aquestes, formades per dues lents de colors diferents, obliguen a cada ull a percebre les dues imatges per separat, provocant que el cervell les ajunti, fet que permet la visió d’una sola imatge tridimensional. Tot i així, aproximadament un 12 % de la població no és capaç de percebre l’efecte tridimensional (segons el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya), tant en una pantalla com a la pròpia vida real.
Des de fa un temps, les òptiques han dut a terme un projecte on es dediquen a fer una sèrie de proves visuals per determinar que les persones responguin adequadament a l’efecte 3D i estudiar els possibles problemes que dificultin la percepció d’aquest efecte. Per tant, els òptics i optometristes recomanen la pràctica del cinema en 3D, ja que és un bon exercici per millorar i potenciar la coordinació entre els dos ulls.
David Collado
